El poble de Tor es troba en un petit replà elevat sobre la plana, a 1 km de la Tallada. Les cases del poble es disposen al voltant de l’església formant carrers estrets i irregulars. Tor és registrat en el llistat d’albergs que el compte del Rosselló tenia en el comtat d’Empúries, entre els anys 1115-1164. També apareix en l’inventari de béns a la mort de Pere II d’Empúries, el 1401. Llavors, com tot el municipi de la Tallada passà a formar part de la baronia de Verges.
L’església romànica de Sant Climent de Tor s’esmenta en els Rationes Decimarum dels anys 1279 i 1280 com a sufragània de la de Sant Esteve de Marenyà. A l’església d’una nau amb absis semicircular pertanyent al període Romànic II, s’hi adossà una altra nau més gran el segle passat. La part conservada del període Romànic està construïda amb petits carreus de pedra arenosa, força ben escairats però mal allisats, que formen filades ben seguides i que són propis dels temples del segle XI.
En el segles XV-XVI s’hi va afegir una capella lateral, a l’oest. També sembla d’aquest període la fortificació que s’alça sobre el temple, de la qual en resta el mur de sobre l’absis; la resta de la construcció que va convertir la fortificació en terrabastall és del segle XVIII, igual que les obertures del frontis. El mur lateral sud va ser pràcticament destruït amb la construcció d’una capella gòtica i la nau moderna a mitjans del segle XX. L’edifici actual és fruit de diferents remodelacions. El frontis de la portalada fou reformada al segle XVIII, així com el rosetó. A la llinda de la portalada hi ha la llegenda HAEC EST DOMUS DEI i la data 1752.
Sobre la façana s’alça un campanar de cadireta de tres pilastres closes de construcció moderna.
L’absis, que s’alça sobre un aflorament de conglomerat, posseeix quatre lesenes o faixes llombardes. La cornisa incurvada s’ha decorat per sota amb un seguit de petites mènsules, la majoria amb motius geomètrics, però sembla que dues d’elles representaven testes de persones o animals. Al centre de l’absis hi ha una finestra de doble biaix i arcs de mig punt.
Durant unes obres de reconstrucció del temple, en la neteja del parament interior, es va localitzar un gran carreu decorat amb estretes faixes en relleu en forma d’espiga, possiblement preromànic, que podria parlar-nos de l’existència d’una església més antiga.
Prop de l’església diverses cases del poble tenen finestres d’estil renaixentista.
Dades extretes de: BADIA I HOMS, J.: L’arquitectura medieval de l’Empordà. Volums II-A i II-B. Diputació de Girona. Girona, 1978.
