ASSOCIACIÓ CENTRE CULTURAL CASAL DE TOR
El Centre Cultural de Tor amb el seu Casal, constitueixen l’equipament cultural pioner de tot el municipi de la Tallada d’Empordà, amb més de 60 anys d’activitat continuada.
L’any 1960, a partir del lideratge del rector, els veïns de Tor amb el seu treball i els propis recursos, van construir l’edifici d’un Casal en el terreny de l’antic cementiri annex a l’església.
En aquest nou espai, el 28 de març de 1964 es va instal·lar el primer televisor a disposició de la població com a “teleclub” i també va esdevenir lloc de trobada per compartir les celebracions.
El poble de Tor va anar consolidant una activitat cultural ben gestionada fins a fundar el Centre Cultural de Tor amb entitat jurídica, que el 30 d’abril de 1990 es va inscriure com a Associació de la Generalitat de Catalunya amb el número 1746.
El poble de Tor té 136 habitants censats, a dia d’avui.
Des de l’estiu de 1995, el Centre Cultural de Tor, publica cada any la revista “Tor de Dret” amb la col·laboració dels veïns i serveix de referent de la vida del poble a l’arxiu comarcal del Baix Empordà.
El Casal de Tor és un equipament cultural que acull la celebració dels actes programats que el Centre Cultural organitza durant l’any, i des dels seus inicis.
Ja és tradició al poble de Tor, celebrar les següents activitats:
Gener: Visita del Patge Reial i Cavalcada de Reis de l’Orient.
Aquesta activitat en ser més complexa es va dur a terme primer amb els veïns d’Albons per poder compartir esforços com ara guarnir les carrosses. D’això en fa més de 40 anys. Es rebien els Reis al Casal, on hi havia les butaques i l’ambientació adient i se’ls feia un discurs de benvinguda.
Actualment, des de fa 15 anys, compartim l’activitat amb la Tallada i cada any va quedant la festa més lluïda.
El dia que ens visiten els patges per a recollir les cartes dels nens i nenes es realitza un taller infantil.
Es fa una xocolatada per esperar els Reis que es reben al Casal i que escolten les paraules de benvinguda cada any d’una família diferent del poble. Es conserven aquests discursos de cara a fer-ne un recopilatori, algun dia.
Febrer: Festa de la Candelera.
En aquesta data es feia abans la festa petita de Tor en honor a St. Climent.
Quan es va deixar de fer, els homes van voler reunir-se igualment tot fent un dinar a la muntanya. En tenim constància des de 1980 i no s’ha deixat de fer.
El menú és una olla de peix, elaborada per ells mateixos, acompanyada de bon vi i bones converses que acaben amb una sobretaula interessant.
L’any 1984, les dones es van trobar en aquesta data per anar a jugar a cartes al Casal, i l’any següent ho van celebrar amb una xocolatada i, a partir del 1987 ja es va organitzar un dinar de restaurant cada any i des de 1995 es complementa la festa d’aquest dia amb una visita cultural al patrimoni de la comarca. Es pot consultar aquesta informació en el dossier del dinar de la Candelera que hi ha a l’arxiu del Casal de Tor.
Març-abril: Xai de Pasqua i caramelles.
Al 1964 van fer acampada al poble de Tor, un grup d’escoltes que van proposar de compartir un xai rostit com a ressopó de la nit de Pasqua. Des d’aleshores, els homes han seguit rostint un xai que fa les delícies dels Torencs i d’altres persones que ens visiten en aquesta ocasió.
Les Caramelles també han estat una activitat que s’ha fet com a mínim des de 1972, vistes les fotografies que en deixen constància. Es van interrompre quan la mainada es va fer gran i no hi havia relleu i des de fa uns 20 anys, les canten grans i petits després de menjar el xai.
Al Casal tenim un cançoner que recull les caramelles tradicionals i s’ha parlat d’ampliar-lo ja que ens queda curt vista l’afició a cantar dels veïns.
De vegades es llegeixen poesies de primavera o relacionades amb Tor i la contrada.
Maig: Dia de la mare. Celebrat el primer diumenge de maig.
Aquest dia, els homes homenatgen les seves mares, esposes i filles cuinant i servint el dinar per tal que no hagin de cuinar en aquesta data.
Des de bon començament, el dinar es feia a l’ermita de Santa Caterina així, mentre els homes cuinaven, les dones aprofitaven per pujar al castell de Montgrí o fer una passejada.
El nombre de persones que s’agrupaven a aquesta festa va anar augmentant i per tant, la infraestructura es va anar complicant, per això fa uns anys es va començar a fer el dinar al Casal i des de fa uns anys, es fa al local social l’Empordanet, compartint la festa amb tot el municipi.
Juny: vermut musical a la plaça del Marxant de Tor.
Des de l’any 2022, el Casal de Tor, passada la pandèmia generada pel COVID, i amb ganes de retrobar-nos tot el poble per celebrar que la pandèmia havia passat, va tenir lloc la 1a edició del vermut musical a Tor, amb un gran èxit d’assistència. És per aquest motiu que s’ha decidit establir-lo com a una activitat cultural més que organitzarà cada any la nostra associació.
Respectant la franja del vermut com a hora de quedada i apostant per la qualitat i la proximitat de les propostes musicals, oferint a grups emergents i/o amateurs de les rodalies i la comarca. Un espai proper per donar-se a conèixer i poder tocar.
Juliol: Festa major.
El segon divendres de juliol comença la festa amb un sopar popular acompanyat de música amb el tradicional ball del fanalet.
El dissabte continua amb la missa cantada al matí, a la tarda sardanes i el pregó de la festa major, i a la nit el ball.
El diumenge acaba la festa amb una cercavila amb els Grallers del Montgrí, ja que el cap de colla i alguns grallers són veïns de Tor, i tot seguit tenim una actuació infantil per els més menuts.
Octubre-novembre: Castanyada.
Aquesta és una festa més recent, o en tot cas ha estat celebrada de forma més discontínua tot i que fa més de 15 anys que s’ha regularitzat i se li ha donat un caire de nit de por.
El Casal compra i torra les castanyes, la mainada i els pares creen l’ambient de la tardor i del carrer de la por i les famílies porten panellets o coques casolanes per compartir.
Totes aquestes activitats són tradicionals del nostre poble, Tor, i es venen celebrant des de fa 60 anys.
Són tradicions que desitgem que perdurin en el temps, i volem que els nostres fills i filles continuïn duent-les a terme.