NATURAL

Illa de Canet

Les salzedes dominen les àrees més directament afectades per les revingudes dels rius, fins i tot a les illes que aquests formen. L’illa que forma el Ter en aquest punt és una excel·lent mostra de bosc de ribera i marges de riu típic del baix Ter. A més del mateix estrat arbustiu format per sarga i freixe de fulla estreta (Fraxinus angustifolia), en l’estrat arbori es troba l’om (Ulmus minor), el salze blanc (Salix alba), l’àlber i el pollancre, tot i que de
manera més dispersa. Pel que fa a l’estrat herbaci i lianoide, d’entre les espècies que acompanyen el sargar, destaquen la canya (Arundo donax), l’arítjol (Smilax aspera), l’esbarzer (Rubus ulmifolius) i l’ortiga (Urtica dioica). L’illa de Canet és un espai considerat com una regió fluvial mitjana de ciprínids, com el barb, la carpa o la madrilla, entre d’altres. A més de la fauna fluvial, també és un bon lloc per observar ocells, ja que és una important àrea de refugi i nidificació de nombrosos ocells de ribera.

La plana dels conreus

Tota la plana que va des de la Tallada fins al riu Ter és un mosaic de conreus d’arbres fruiters diversos.
Aquest tipus d’hàbitat no destaca ni per fauna ni per vegetació associada, però és un tipus de cultiu lligat a una llarga tradició a aquestes contrades mediterrànies i, en tant, un tipus de conreu molt extens en aquesta zona.

El puig Segalar i els aspres

Al nord del municipi hi ha el puig Segalar amb una vegetació de tipus mediterrani, amb gran quantitat de pi blanc que ha conquerit els terrenys abandonats. Hi trobem l’alzina que en alguna ocasió forma petits boscos compactes. Hi ha gran abundor de garriga que creix formant espesses masses embardissades, i entre la garriga s’hi barreja el ginebró, el romaní, l’estepa blanca i l’estepa negra. Entremig dels marges i els recs hi apareix l’arítjol amb fines espines, fulles triangulars i els seus fruits vermells.