La Tallada, situada a la riba esquerra d’una antiga branca del Ter, apareix esmentada per primera vegada en documents dels segles XI i XII com un lloc fortificat. En els segles XIII-XIV, en relació a les convulses lluites de poder entre el comtat d’Empúries i el de Barcelona, el lloc també s’esmenta diverses vegades. El 1418, formant part de la baronia de Verges, passà a mans del bescompte Dalmau de Rocabertí, que la rebé per herència. El segle XVII la Tallada encara pertanyia a la baronia.
En el conjunt arquitectònic fortificat de la Tallada d’Empordà destaca l’església de Santa Maria. Aquesta església era, originalment, la capella del castell, segons indiquen les primeres notícies conegudes del segle XIII; no apareix anomenada com a parròquia fins al 1691 i la seva pertinença encara és associada a al castell. Santa Maria de la Tallada és un dels exemples d’església rural d’una sola nau més ben conservats al Baix Empordà,.
Es tracta d’un monument característic del Romànic III (segles XIII-XIV) típic d’aquestes terres, amb volta apuntada, finestres de doble biaix i aparell de carreuada, però amb algunes particularitats com l’arc triomfal, que encara és de punt rodó, i la coexistència de dues formes de cornisa.
La portalada del frontis és de tres arcs de mig punt en degradació, llinda i timpà llis molt habitual a les comarques de l’Empordà i la Garrotxa. En el centre de la façana hi ha una finestra de punt rodó i doble esqueixada. El mur de la façana no segueix la coberta sinó que manté la forma horitzontal. Sobre aquest mur s’hi va construir un campanar de cadireta de dos arcs sobre pilastres rectangulars, i, a principis de segle XX, s’hi va afegir un rellotge.
En el segle XVIII, es van adossar dues capelletes als murs laterals i una sagristia al nord. En aquest lateral també hi trobem una finestra de doble esqueixada i arcs de mig punt.
L’absis és semicircular amb una sola finestra de doble biaix al centre, i amb la volta amb forma de quart d’esfera. A sobre s’hi s’aixeca una torre —probablement del segle XVI—, amb carreus de conglomerat força mal escairats, que segurament formava part de la fortificació del castell. La nau és apuntada i seguida, i l’arc triomfal en degradació, de mig punt. En el mur de la capçalera hi ha una petita obertura cruciforme.
L’edifici està construït amb carreus grans, de conglomerat, molt ben escairats i disposats en filades regulars i a trencajunts. La portalada del frontis és de pedra calcària gris clar, que la fa destacar sobre la resta del conjunt.
Dades extretes de: BADIA I HOMS, J.: L’arquitectura medieval de l’Empordà. Volums II-A i II-B. Diputació de Girona. Girona, 1978.
